La germana María Inés d'Oliveira recorre amb el seu cotxe vell entre els camps degradats d'una terra tornada estèril, al cor del Brasil. Les úniques flors que queden són les que adornen el barret de palla. A l'horitzó s'alça una muntanya de residus tòxics, fruit de l'explotació de niobi –un mineral estratègic de què depèn la Unió Europea per mantenir, sota la bandera de la transició energètica, el projecte econòmic i polític–.

L’Omar vivia a un poble molt petit d'Àfrica i somiava una vida millor. Va arribar a Barcelona a l’hivern. Li agradaria aprendre llengües i estudiar però no hi ha places als cursos. Voldria treballar però ha d’esperar a tenir papers. Li agradaria conèixer la ciutat, persones que confiïn en ell, i no sentir-se tan sol. Troba a faltar el poble, la família i molt especialment la mare, amb qui parla sovint però no pot compartir-li com de difícil és tot aquí.  

“El camí de cada persona és diferent, però no és fàcil per ningú. Volem que aquestes vivències i històries de vida siguin conegudes per la gent d’Àfrica i d’Europa”.

Film fora de competició en l'edició 2025