Programació Cinema Transhumant 2022
Palmarès 2021
El Terra G· film festival ha celebrat la seva sessió de cloenda al Teatre Diagonal de Campdevànol, ahir dimarts 12 d’octubre. Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema amb Valors que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables han sumat 1750 espectadors presencials i 9000 espectadors en línia a través del canal al Filmin.cat. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen arribarà a les vint-i-sis localitats.
Premi TERRA G· al millor llargmetratge ex-aequo als films: ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC / NON DAGO MIKEL?
El jurat valora l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col.lectius invisibilitzats. Per això el jurat ha decidit que el primer premi fos compartit entre Encara hi ha algú al bosc - de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella- i Non dago Mikel -d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas- per denunciar el drama encara invisibilitzat dels milers de dones que van ser víctimes de la violació com a arma de guerra al conflicte dels Balcans i totes les guerres, i l’assassinat sense justícia de Mikel Zabalza i l’impacte de la no reparació en les següents generacions.
Menció especial del jurat de llargmetratges al film DESCENDENTS
La menció és per Descendents -de Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos Rodríguez- per fer visible la discriminació i les violències racials i de gènere que pateixen milers de catalans pels seu origen i un aspecte no normatiu.
Premi TERRA G· al millor curtmetratge THE WHIMPER & THE EXISTENCE
Al film iranià The whimper and the existence de Hossein Allahyari, perquè és com una sinfonia de la reconstrucció d'un poble després d’un terratrèmol.
Menció especial del jurat de curtmetratges al film EL BOTÓN
Al film de producció espanyola El botón d’Adolfo Peña, perquè retrata una metgessa desobedient per respecte als drets humans, un metge represaliat i misteriós que la treu del seu aïllament depressiu: un encreuament quàntic ple de poesia.
Premi TERRA G· de la Concòrdia Hospital de Campdevànol al film 15 HORAS
Al film de producció entre la República dominicana i Catalunya, 15 Horas de Judith Collell, perquè el film mostra amb extrem realisme la vida i el patiment quotidians d’una persona més del poble, amb els obstacles que cada dia han d’afrontar-se en tots els àmbits de la vida, cal destacar la crudesa en que la pel·lícula exposa la realitat.
Premi TERRA G· dels joves a EL BOTÓN
Al film El botón d’Adolfo Peña, perquè ens ha portat a un punt de conexió amb la protagonista, que ens transmet fe. Els valors com la fe son una cosa fonamental a les nostres vides, sense ella no existiría el progrès, el somiar, el tindre fites i esperança... I això ens ha fet recordar la fe que han tingut totes aquelles persones que ens han ajudat al llarg de les nostres vides i per descomptat com han cregut en nosaltres per haver arribat fins aquí i poder compartir aquest dia amb tots.
Premi TERRA G· al millor reportatge de fotoperiodisme al treball THE SACRED AND THE REAL
El jurat de fotografia del Terra G· film festival ha triat com a millor reportatge al treball de Gemma Miralda, The sacred and the real, per la seva senzillesa i les seves captures sense artificis que capten l'autenticitat dels moviments transhumants del Pirineu que estan en regressió per l'abandonament de la ramaderia
Fotografia: Gemma Miralda
Premi TERRA G· al millor reportatge Històries del Ripollès al treball CUIDAR PER SOBRE DE CURAR
El jurat de fotografia del Terra G· film festival 2021 ha triat el reportatge Cuidar per sobre curar de Bernat Sedó com el millor reportatge de fotografia "Històries del Ripollès", perquè tot i que les poden ser fotografies captades a qualsevol hospital del país, en aquest cas també reflecteix el drama i la situació complicada que es va viure a la comarca del Ripollès. El jurat en destaca l'aposta visual més arriscada i que capta la situació del servei sanitari de la comarca durant la pandèmia.
Fotografia: Bernat Cedó
Premi TERRA G· del públic als films DES-NUDOS i FEBRUARY
Mitjançant una votació popular han quedat amb els mateixos vots dos films, AL film de producció catalana Des-Nudos de Txell i al film de producció turca, February (şubat) de Ibrahim Bican.
Fotograma: Des-Nudos / February
Premi TERRA G· a la trajectòria audiovisual i de la comunicació
Ariadna Gil i Giner. Actriu. (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de cinema, televisió i teatre catalana. Va començar la seva carrera el 1986 amb la pel·lícula de Bigas Luna Lola. Ha participat en més de cinquanta llargmetratges com Amo tu cama rica Belle Époque, amb la que va guanyar el Premi Goya a la millor actriu, Libertarias, El laberinto del fauno, Soldados de Salam
Premi TERRA G· a la trajectòria fotogràfica
Cristina Garcia Rodero, fotoperiodista. (14 d'octubre de 1949, Puertollano, Ciudad Real) és una fotoperiodista espanyola. Ha fet diversos treballs centrant-se en temes com l'antropologia i les festes tradicionals. Ha compatibilitzat la seva feina docent amb la creació fotogràfica i la col·laboració en diverses publicacions periòdiques espanyoles i estrangeres. Entre elles es troben: El Mundo, El País Semanal, La Vanguardia, Libération, Le Monde, Le Fígaro Magazine, Frankfurter Allgemeine Magazín, Il Corriere della Sera, Geo, Marie Claire, Foto Magazín, Photo Technik International, Aktuell Fotografie, Vogue, Photo, Life Magazine, Los Angeles Times, ... Ha estat la primera espanyola que ha entrat a treballar amb l'agència fotoperiodística Magnum.
Palmarès 2020
A la sessió de clausura emesa per internet el dissabte 31 d'octubre de 2020 a les 19.15 h s'ha fet públic el següent palmarès:
Premi al millor llargmetratge
Cholitas, de Jaime Murciego i Pablo Iraburu
El jurat del Terra G· film festival 2020 atorga per unanimitat el Premi al millor llargmetratge a Cholitas de Pablo Iraburu i Jaime Murciego per captar la profunda humanitat de les protagonistes i fer-nos partíceps del seu apoderament amb una mirada cinematogràfica tendra, propera i dinàmica.
Menció especial jurat llargmetratges
Des-Extinción, d’Alfonso Par
El Jurat de llargmetratges del Terra G· film festival 2020, atorga la Menció especial a "Des-Extinción" d' Alfonso Par, per haver construït una road-movie de proposta científica ecològica, més que de divulgació, amb un llenguatge senzill, visualment captivador i conceptualment encoratjador.
Premi al millor curtmetratge
Reflejo, de Juan Carlos Mostaza
Havent analitzat la producció tècnica, el missatge que transmet, i la pertinència de la problemàtica que afecta, sobretot, a adolescents i adults joves, el jurat de curtmetratges del ha decidit atorgar el Premi a millor curtmetratge a Reflejo. Aquest curtmetratge mostra, de manera clara i perfectament dramatitzada en una animació, al drama familiar, el sofriment personal, la reconciliació i el perdó. Un digne exemple de com la societat ha d'aprendre a ser tolerant davant les diferències.
Premi de la concòrdia
Carne, de Camila Kater
El jurat atorga el Premi de la concòrdia al curtmetratge Carne com la màxima expressió artística que mostra, sense ser obscena, la cruesa de la imatge femenina com "dona-objecte", sobretot en el sexual, convertint-la en un bé d'un sol ús. Un curtmetratge que busca la reivindicació de la dona com a iguals en dret i oportunitats en la societat. Una producció impecable, i de fort contingut social.
Premi dels joves
Ama, de Julia de la Paz
El jurat de joves hem escollit aquest curtmetratge com el millor perquè sabem que hi ha moltes mares que pateixen aquesta situació, y és una realitat més pròxima. I com a darrer aspecte volem destacar que és important tenir una estabilitat per poder tenir un fill. També ens ha agradat el missatge que ha volgut transmetre de fer feliç a la seva filla per molt que la mare visqui una mala situació.
Menció especial jurat dels joves
Chernobyl 1986, de Toni Comas
El jurat de joves hem decidit atorgar una menció especial a aquest curtmetratge perquè els plans eren molt bons i també perquè ens ha fet riure. Per altra banda, el missatge que ha transmès ens ha fet pensar en la pandèmia de la Covid19, ja que tenim en les nostres mans el canvi, hem de prendre la iniciativa i no deixar-nos enganyar pels missatges que intenten transmetre els mitjans de comunicació.
Premi al millor reportatge de fotoperiodisme
Pandemic, de Marc Sanyé
El jurat de fotografia ha decidit atorgar el Premi al millor reportatge de fotografia a Pandèmic, de Marc Sanyé per la vigència d' un tema que afecta a tota la societat tractat amb empatia i profunditat i amb uns bons criteris de selecció de àmbits i de dispersió geogràfica: hospital comarcal de Campdevànol, residencia d' avis a Vic i les imatges de la saturació del espai pels morts a Collserola.
Menció especial del jurat de fotografia
Nombrar la herida, de Paula Roque
El jurat de fotografia ha decidit donar una menció especial al treball de Paula Roque sobre les agressions sexuals a dones per la estratègia narrativa que ha construït i els recursos de retòrica visual que ha desenvolupat per abordar una lacra social que encara no té suficient visibilitat.
Premi de públic
Sense sostre, de Pep Garrido i Xesc Cabot
La votació popular a través de l’enllaç votpublic.terragollut.com ha atorgat aquest guardó.
Premi a la trajectòria fotogràfica a Pepe Baeza, editor de premsa especialitzat en fotografia.
Pepe Baeza (Valencia, 1955) ha sigut Fotògraf a El Periódico de Catalunya i a El Noticiero Universal (1978-1990), Editor gràfic a El Periódico de Catalunya i Redactor en cap de fotografia i edició gràfica a La Vanguardia (1990-2015). És Llicenciat en Periodisme i Doctor en Ciències de la Informació per la UAB. Profesor de Fotografia, Fotoperiodisme i Gèneres fotogràfics a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, (1989-2010) i de Reporterisme fotogràfic a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (2011-2013). Autor del llibre "Por una función crítica de la fotografía de prensa". Gustavo Gili, Barcelona 2001 i 2003 (2a. edició). Actualment, és coordinador de la secció "Imágenes" de Le Monde Diplomatique en español.
Premi a la trajectòria audiovisual a Teresa Font, muntadora de cinema
Teresa Font Guiteras, va néixer a Gallifa, Vallès Occidental. És una muntadora catalana amb una de les trajectòries més reconegudes de l’Estat. Ha treballat més de 80 films com Dolor y Gloria, Días Contados, Juana La Loca, Libertarias, Luna caliente, El Lute camina o revienta, Amantes, Fanny Pelopaja, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Bwana, Asesinato en el comité central, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.
Ha treballat amb nombrosos directors com Vicente Aranda, Pedro Almodóvar, Imanol Uribe, Joaquim Jordà, Álex de la Iglesia, entre d’altres.
Guardonada amb el Premi Goya al millor muntatge un parell de vegades, per Días Contados i recentment per Dolor y Gloria.
Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.
De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure. La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme.
Missió, visió i valors
Missió:
Divulgar el cinema compromès i humanitari que no es veu en els mitjans de comunicació i plataformes habituals als llocs i col·lectius on no sol arribar, especialment a pobles petits i persones amb risc d’exclusió social.
Fer conèixer arreu la comunitat dels Golluts de Ribes, coneguts com als nans de Ribes, que va ser marginada i discriminada fins a la seva desaparició per la seva aparença física.
Visió:
Creiem en el poder transformador del cinema per remoure i captivar l’ànima de les persones, per contribuir a canviar el seu punt de vista respecte els problemes del món, per empatitzar-hi i comprendre’ls, perquè creiem cada persona sí que té el poder de canviar el seu entorn immediat. Aspirem ser la espurna que engega el canvi personal.
Valors fundacionals:
Tolerància, Conscienciació social, Valors mediambientals i de muntanya, Investigació periodística o històrica, Activisme en favor dels drets humans, Diversitat de cultures i/o que incideixin en la igualtat de gènere.
Proposta de valor:
Cinema diferent, divers, amb missatges no convencionals. Dinamització i presentació de projeccions i activitats de debat i reflexió en espais singulars i socials.
Subscripció
Segueix-nos / Síguenos / Follow us
Home
-
Els rostres de l'odi, una exposició que no deixa indiferent -
Ens ajudes amb la teva opinió a millorar el Transhumant? -
El Palmarès del Transhumant Festival 2025Sergi López i Jèssica Pulla en la sessió de cloenda a l'antic Hotel Balneari de Montagut
-
La quarta edició del Cicle de cinema amb valors tanca amb rècord de públic i diversitat temàtica als micropobles -
TRANSHUMANT
Apunta't a la nostra comunitat de Whatsapp!
Uneix-te!
Pròximes sessions
TRANSHUMANT FESTIVAL
2 de setembre de 2025.- El Festival Transhumant de cinema ambulant, que transforma petits pobles i entorns oblidats en escenaris de cultura crítica i activisme social, celebrarà la seva nova edició del 19 de setembre a l’11 d’octubre de 2025 a més de cinquanta municipis del país. Fidel a la seva missió de portar cinema compromès a col·lectius i territoris on rarament hi arriba, el certamen atorga anualment tres premis que reconeixen la força del compromís artístic i social en la fotografia, el cinema i la comunicació.
Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons...
Foto de família de l'equip i jurats del Transhumant Festival 2024
Transhumant-2024-cloenda-Foto_david-fajula.jpg
El Palmarès del Transhumant Festival 2024
El dissabte 12 d’octubre de 2024 en la cloenda del festival celebrada al teatre de l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, va comptar amb la conferència del fotoperiodista Gervasio Sánchez que va rebre el premi a la trajectòria fotogràfica a l'església de Montagut, la presentació de l'exposició Retratistes de ciutat, la Prosperitat amb la fotògrafa Gemma Miralda, l'actuació del raper poeta afro banyolí Daura Mangara i l'anunci de premis amb la gala de cloenda conduïda per l'actriu i comunicadora Txé Arana.
Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons...
Fem arribar el cinema social i amb valors a llocs on no arriba:
A pobles petits i a col·lectius vulnerables.
La història de l'origen del Transhumant
Es presenta el nou llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes"
La nova publicació trenca el mite dels nans de Ribes i els «humanitza»
Articles de publicacions anglosaxones del segle XIX confirmen la discriminació i rebuig que va patir aquest col·lectiu
Ribes de Freser. 29-12-21. Cent persones assisteixen amb expectació a la presentació del llibre "els misteris dels golluts o nans de Ribes" al Teatre Municipal de #RibesdeFreser que trenca el mite de la comunitat de persones que visqueren al #Ripollès fins a principis del segle XIX. Persones que van ser discriminades per la seva aparença física i la seva alçada, diminuta, i algunes desevoluparen el goll, producte de la malnutrició, condicions extremes de pobresa i aïllament social. El llibre aporta documents històrics i les primeres fotografies reals i verídiques contrastades dels anomenats nans de Ribes que es trobaven per tot el #Ripollès. El llibre es posa a la venda a la botiga del web del www.transhumant.com i aviat per diferents punts de venda del #Ripollès.
L'acte ha comptat amb la participació dels dos autors del llibre, @miquelsitjarserra i Joaquim Roqué, la conducció de la periodista Mònica Pagès i la presentació de l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L'acte s'ha realitzat seguint les mesures de prevenció de la #covid-19 amb l'organització del Trashumant festival amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Llibre ha estat editat per Miquel Sitjar i Dinamic Enginy, sota la marca Edicions TRANSHUMANT amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. "Els misteris dels golluts o nans de Ribes", es troba a la venda en línia l'apartat botiga del web www.transhumant.com i als punts de venda de Ribes de Freser de @ita_decoracio_i_complements @pocacosa_by_sandra @lacaixetaribes
i @papereriaarcada. Ben aviat a altres punts de venda en altres poblacions.
COMPRA EL LLIBRE EN LÍNIA
-
Marc Ramillo
"He canviat la meva forma de veure una part del món que gràcies a les històries del festival". -
Fàtima El Bejjaji
"Ha canviat la mirada i projecció sobre la Vall. Vaig descobrir a Juan Tomás Avila i he conegut la realitat de Guinea Equatorial. "
-
Alba Muntades
"He guanyat confiança, en veure la comprensió i empatia de la gent quan se'ls parla obertament i sincerament de temes encara tabú com el suïcidi."
-
Joan Bover
"Una delícia. Assistir a una projecció de cinema reivindicatiu, a Queralbs, sabent que hi ha altres projeccions a la comarca. Orgull de país. Felicitat compartida."
-
Mercè Miró
"El festival transmet valors, reivindica la diversitat, les minories i de les persones indefenses."
-
Ibrahima Sorry Soumah (Jurat jove 2019)
"És la primera vegada des de que he arribat aquí, que m'he sentit tractat només com un jove, i no com un refugiat migrat."
TRANSHUMANT FESTIVAL
És un certamen de cinema compromès per la transformació social.
-
"Som de muntanya. Som de terra endins. Som un festival de poble que s'estén a altres pobles i a llocs o col·lectius on la cultura no sol arribar. Obrim la mirada al món des del Pirineu."
És un projecte impulsat per Joaquim Roqué, el que ha estat director i promotor del festival des de l'any 2014 que ha mostrat obres nacionals o internacionals que tenen com a tema la conscienciació social, mediambiental, o mostren alguna forma d’activisme en favor dels drets humans i la diversitat de cultures.
Totes elles mostrades a espectadors habituals que podrien ser els de qualsevol altre certamen.
Sovint els festivals es queden en la fase de sensibilització de públics i els premis que s’atorguen només donen certa rellevància comunicativa a obres.
Tanmateix, TRANSHUMANT fa un pas endavant per deixar la “teoria” per passar a la pràctica. El projecte té com a objectiu principal transcendir més enllà del fet cinematogràfic.
El cinema és una potent eina transformadora de consciències, d’hàbits, d’actituds... De manera immersiva i amb activitats que donen valor afegit als films; testimonis, taules de debat, cinefòrums, tallers educatius... Volem arribar també a un altre públic, a espectadors amb necessitats socials o humanitàries. Dissenyant accions per prendre distància amb la seva situació personal, que creïn empaties amb altres col·lectius o problemàtiques que els ajudaran a superar la seva pròpia situació. Amb el cinema com a instrument per fer-ho.
El TRANSHUMANT FESTIVAL té l’origen en els Golluts de Ribes, una comunitat de persones que varen ser discriminades per les seves particularitats físiques fins a la seva total desaparició a mitjan segle XX. Mesuraven menys d'1,2 mts, la majoria d'ells tenien goll, una malformació inofensiva però de mal aspecte. Científics que l’època els van descriure com a subraça.
Terra G· film festival
El cicle es farà a una desena de municipis de menys de 1.000 habitants L’objectiu és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual
Palmarès 2022: ‘Indestructibles’ guanya el TERRA G· en l’edició on s’hi han presentat més obres
El curt ‘Mañana volveré, d’Hugo de la Riva s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gala Espín el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘Nascentía’ El premi del públic per votació popular ha estat per ‘La voz de Thais’ de David Casals-Roma, mentre que el curt ‘La salud naufraga en la frontera sur’, ha aconseguit el Premi dels Joves 09/10/2021.- Indestructibles de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista s’ha emportat el Premi al millor Llargmetratge del Terra G· film festival 2022, a la gala de clausura que s’ha celebrat aquest vespre. El film, que narra cinc histories diferents de joves de l’Àfrica, ha estat escollit pel jurat “per dibuixar un collage sensible, emotiu i allunyat del victimisme, d'un grup de joves protagonistes d'unes vides marcades per l'esforç i la superació”. Pico Reja. La verdad que la tierra esconde ha rebut una menció especial del jurat en aquesta mateixa categoria. Es tracta de la història de la fossa comú del cementiri municipal de Sevilla, que porta el mateix nom que el film, on hi poden haver enterrats més de 2.000 represaliats franquistes. La resta de premis han estat els següents:... (...)
SEGUEIX LLEGINT
Fem arribar el cinema social i amb valors a llocs on no arriba: A pobles petits i a col·lectius vulnerables.
Novetat
Es presenta el nou llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes"
La nova publicació trenca el mite dels nans de Ribes i els «humanitza» Articles de publicacions anglosaxones del segle XIX confirmen la discriminació i rebuig que va patir aquest col·lectiu Ribes de Freser. 29-12-21. Cent persones assisteixen amb expectació a la presentació del llibre "els misteris dels golluts o nans de Ribes" al Teatre Municipal de #RibesdeFreser que trenca el mite de la comunitat de persones que visqueren al #Ripollès fins a principis del segle XIX. Persones que van ser discriminades per la seva aparença física i la seva alçada, diminuta, i algunes desevoluparen el goll, producte de la malnutrició, condicions extremes de pobresa i aïllament social. El llibre aporta documents històrics i les primeres fotografies reals i verídiques contrastades dels anomenats nans de Ribes que es trobaven per tot el #Ripollès. El llibre es posa a la venda a la botiga del web del www.transhumant.com i aviat per diferents punts de venda del #Ripollès.L'acte ha comptat amb la participació dels dos autors del llibre, @miquelsitjarserra i Joaquim Roqué, la conducció de la periodista Mònica Pagès i la presentació de l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L'acte s'ha realitzat seguint les mesures de prevenció de la #covid-19 amb l'organització del Terra G· film festival amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Llibre ha estat editat per Miquel Sitjar i Dinamic Enginy, sota la marca Edicions TERRA G· amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. "Els misteris dels golluts o nans de Ribes", es troba a la venda en línia l'apartat botiga del web www.transhumant.com i als punts de venda de Ribes de Freser de @ita_decoracio_i_complements @pocacosa_by_sandra @lacaixetaribesi @papereriaarcada. Ben aviat a altres punts de venda en altres poblacions. COMPRA EL LLIBRE EN LÍNIA [widgetkit id="33"]
COMPRA EL LLIBRE
El públic diu:
"He canviat la meva forma de veure una part del món que gràcies a les històries del festival".
"Ha canviat la mirada i projecció sobre la Vall. Vaig descobrir a Juan Tomás Avila i he conegut la realitat de Guinea Equatorial. "
"He guanyat confiança, en veure la comprensió i empatia de la gent quan se'ls parla obertament i sincerament de temes encara tabú com el suïcidi."
"Una delícia. Assistir a una projecció de cinema reivindicatiu, a Queralbs, sabent que hi ha altres projeccions a la comarca. Orgull de país. Felicitat compartida."
"El festival transmet valors, reivindica la diversitat, les minories i de les persones indefenses."
"És la primera vegada des de que he arribat aquí, que m'he sentit tractat només com un jove, i no com un refugiat migrat."
Notícies
Cinema Transhumant del TERRA G· durà Alcarràs i Sis nits d'agost a refugis de muntanya i entorns naturals
Cinema Transhumant, és un nou projecte de cinema itinerant, compromès i amb acció social del Terra G· film festival que es realitza a l’estiu a diferents comarques pirinenques. Alcarràs es projectarà tres vegades a l’aire lliure a refugis de muntanya i entorns naturals amb sopars populars. Sis nits d’agost, film rodat al Ripollès sobre Lluís Maria Xirinacs, es projectarà en el mateix lloc on es va rodar el film, al Pla de Pegot d’Ogassa, i on també el mateix lloc on va triar morir l'activista i filòsof. L’èxit del Terra G· film festival, que s’ha estès l’any 2021 a vint-i-tres poblacions, a quaranta-vuit espais diferents, 2300 espectadors presencials i 12.500 espectadors en línia, ha fet crear un projecte nou, fent un salt endavant en dur el cinema a llocs rurals, al marge de la celebració del festival a la tardor. Un projecte amb identitat pròpia que abasta les sessions itinerants de maig al setembre: el CINEMA TRANSHUMANT. Cinema Transhumant som “traginers de films que es projecten de poble en poble“ Inspirat en la transhumància, la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors i pastures d'hivern. La transhumància implicava també un intercanvi de coneixements culturals i intercanvis entre diferents territoris allunyats geogràficament. Les sessions del TRANSHUMANT es realitzen, principalment, a l’aire lliure, són sessions d’estiu, traslladem la nostra pantalla a la fresca, les pel·lícules, tallers i activitats paral·leles a diferents municipis de la ruta tradicional de la transhumància gironina i pirinenca. A llocs i col·lectius on el cinema no sol arribar.Tal com passava quan arribava un ramat de bestiar a un poble després d’un llarg recorregut. La cultura que viatja i modifica el lloc on es mostra.L’objectiu principal és, a través dels valors que aporta el cinema en una atmosfera agradable, ser l’espurna del canvi personal, perquè des del TERRA G· creiem que amb el poder individual de cadascú, sí que es pot canviar el món més proper. Els films que es projectaran, van més enllà del catàleg del Terra G· film festival, però tots tenen en comú el missatge compromès i la transmissió de valors humans i mediambientals. Seran un total de 33 sessions en 26 espais diferents. El programa sencer es troba al web: https://www.transhumant.com/index.php/ca/programa
Llegir més
TRANSHUMANT FILMS, un pas endavant en la promoció del cinema amb ànima i en foment de la industria audiovisual
Cinema amb ànima TRANSHUMANT FILMS és una distribuïdora cinematogràfica amb base a Ribes de Freser que té com a missió fer arribar a tots racons, canals i mitjans films amb contingut social, humanitari i compromís. Sorgida del Terra G· film festival, certamen de cinema compromès i fotoperiodisme. Films com 15 horas, premiat al TERRA GOLL 2021 ja s'està distribuïnt en sales de cinema a tot l'Estat. El film s'estrenarà als Boliche cinemes de Barcelona el dia 17 de desembre, però ja s'ha projectat al Cinema Truffaut de Girona, a Amorebieta, Bilbao, San Sebastián de los Reyes, a la Mostra de Cinema de Dones i la setmana que ve els dies 7 i 9 als Cat Cinemes de Figueres. Entre els films que es distribuiran en els pròxims mesos hi ha The year of the monkey, The Albino's trees, La guerra a Cuba, Alamarilove i Facing death with wirecutter. Fes una ullada al nou web: http://films.transhumant.com//
‘Encara hi ha algú al bosc’ i ‘Non dago Mikel’ guanyen el Terra G· film festival, en una edició que ha arribat a una trentena de municipis
El curt iraní ‘The whimper and the existence’ s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gemma Miralda el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘The sacred and the real’ El premi del públic per votació popular també va tenir dos guanyadors: ‘Des-nudos’, de Diana Casellas i Txell Esteve, i ‘February’, de Brahim Bican13/10/2021.- Encara hi ha algú al bosc, de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella, i Non dago Mikel, d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas, es van alçar amb el Premi TERRA G· al Millor Llargmetratge, en la clausura del festival que es va fer ahir a la tarda al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El jurat va decidir que el premi fos compartit i va destacar l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col·lectius invisibilitzats. El millor curtmetratge va ser pel film iranià, The whimper and the existence de Hossein Allahyari, i el millor reportatge de fotoperiodisme va ser per Gemma Miralda i el seu treball sobre els moviments transhumants del Pirineu, The sacred and the real. Pel Terra G· film festival hi ha passat 1.750 espectadors presencials i 9.000 espectadors en línia, a través del canal al Filmin.cat, unes xifres que conclouen una molt bona edició.
Llegir més
Joaquim Roqué explica els programes de Cinema d'Acció Social del Terra G· film festival
Ripoll, 5 de maig de 2021. El programa de televisió El Magazín de Televisió del Ripollès entrevista al director del Terra G· film festival, Joaquim Roqué, que explica els diferents programes de Cinema d'Acció Social intinerants amb el que el certamen realitzarà sessions aquesta primavera i estiu sobre temes socials atemporals com el racisme, la violència de gènere i la salut mental, i que s'allargaran durant tot l'any, a banda de les novetats cinematogràfiques del festival. El certamen a competició ja va obrir convocatòria al mes de febrer i es realitzarà del 24 de setembre al 12 d'octubre d'enguany.
Programa en vídeo Terra G· film festival. Edició 2021
Terra G· film festival
És un certamen de cinema compromès per la transformació social. "Som de muntanya. Som de terra endins. Som un festival de poble que s'estén a altres pobles i a llocs o col·lectius on la cultura no sol arribar. Obrim la mirada al món des del Pirineu." És un projecte impulsat per Joaquim Roqué, el que va ser el director i promotor intelectual durant 6 edicions del Festival Gollut que ha mostrat obres nacionals o internacionals que tenen com a tema la conscienciació social, mediambiental, o mostren alguna forma d’activisme en favor dels drets humans i la diversitat de cultures. Totes elles mostrades a espectadors habituals que podrien ser els de qualsevol altre certamen. Sovint els festivals es queden en la fase de sensibilització de públics i els premis que s’atorguen només donen certa rellevància comunicativa a obres. Tanmateix, Terra G· film festival fa un pas endavant per deixar la “teoria” per passar a la pràctica. El projecte té com a objectiu principal transcendir més enllà del fet cinematogràfic. El cinema és una potent eina transformadora de consciències, d’hàbits, d’actituds... De manera immersiva i amb activitats que donen valor afegit als films; testimonis, taules de debat, cinefòrums, tallers educatius... Volem arribar també a un altre públic, a espectadors amb necessitats socials o humanitàries. Dissenyant accions per prendre distància amb la seva situació personal, que creïn empaties amb altres col·lectius o problemàtiques que els ajudaran a superar la seva pròpia situació. Amb el cinema com instrument per fer-ho. Terra G· film festival té l’origen en els Golluts de Ribes, una comunitat de persones que varen ser discriminades per les seves particularitats físiques fins a la seva total desaparició a mitjan segle XX. Mesuraven menys de 1,2 mts, la majoria d'ells tenien goll, una malformació inofensiva però de mal aspecte. Científics que l’època els van descriure com a subraça. El fet d'anomenar al certamen Gollut pretén ser un reconeixement públic cap a ells.
