Skip to main content

Palmarès 2020

A la sessió de clausura emesa per internet el dissabte 31 d'octubre de 2020 a les 19.15 h s'ha fet públic el següent palmarès:

Premi al millor llargmetratge

Cholitas, de Jaime Murciego i Pablo Iraburu

El jurat del Terra G· film festival 2020 atorga per unanimitat el Premi al millor llargmetratge a Cholitas de Pablo Iraburu i Jaime Murciego per captar la profunda humanitat de les protagonistes i fer-nos partíceps del seu apoderament amb una mirada cinematogràfica tendra, propera i dinàmica.

     03. Premiat
Menció especial jurat llargmetratges

Des-Extinción, d’Alfonso Par

El Jurat de llargmetratges del Terra G· film festival 2020, atorga la Menció especial a "Des-Extinción" d' Alfonso Par, per haver construït una road-movie de proposta científica ecològica, més que de divulgació, amb un llenguatge senzill, visualment captivador i conceptualment encoratjador.

      03. Premiat

Premi al millor curtmetratge

Reflejo, de Juan Carlos Mostaza

Havent analitzat la producció tècnica, el missatge que transmet, i la pertinència de la problemàtica que afecta, sobretot, a adolescents i adults joves, el jurat de curtmetratges del ha decidit atorgar el Premi a millor curtmetratge a Reflejo. Aquest curtmetratge mostra, de manera clara i perfectament dramatitzada en una animació, al drama familiar, el sofriment personal, la reconciliació i el perdó. Un digne exemple de com la societat ha d'aprendre a ser tolerant davant les diferències.

      03. Premiat

Premi de la concòrdia

Carne, de Camila Kater

El jurat atorga el Premi de la concòrdia al curtmetratge Carne com la màxima expressió artística que mostra, sense ser obscena, la cruesa de la imatge femenina com "dona-objecte", sobretot en el sexual, convertint-la en un bé d'un sol ús. Un curtmetratge que busca la reivindicació de la dona com a iguals en dret i oportunitats en la societat. Una producció impecable, i de fort contingut social.

      03. Premiada
Premi dels joves

Ama, de Julia de la Paz

El jurat de joves hem escollit aquest curtmetratge com el millor perquè sabem que hi ha moltes mares que pateixen aquesta situació, y és una realitat més pròxima. I com a darrer aspecte volem destacar que és important tenir una estabilitat per poder tenir un fill. També ens ha agradat el missatge que ha volgut transmetre de fer feliç a la seva filla per molt que la mare visqui una mala situació.

     03. Premiada

Menció especial jurat dels joves

Chernobyl 1986, de Toni Comas

El jurat de joves hem decidit atorgar una menció especial a aquest curtmetratge perquè els plans eren molt bons i també perquè ens ha fet riure. Per altra banda, el missatge que ha transmès ens ha fet pensar en la pandèmia de la Covid19, ja que tenim en les nostres mans el canvi, hem de prendre la iniciativa i no deixar-nos enganyar pels missatges que intenten transmetre els mitjans de comunicació.

      03. Premiat

Premi al millor reportatge de fotoperiodisme

Pandemic, de Marc Sanyé

El jurat de fotografia ha decidit atorgar el Premi al millor reportatge de fotografia a Pandèmic, de Marc Sanyé per la vigència d' un tema que afecta a tota la societat tractat amb empatia i profunditat i amb uns bons criteris de selecció de àmbits i de dispersió geogràfica: hospital comarcal de Campdevànol, residencia d' avis a Vic i les imatges de la saturació del espai pels morts a Collserola.

     02. Premiat
Menció especial del jurat de fotografia

Nombrar la herida, de Paula Roque

El jurat de fotografia ha decidit donar una menció especial al treball de Paula Roque sobre les agressions sexuals a dones per la estratègia narrativa que ha construït i els recursos de retòrica visual que ha desenvolupat per abordar una lacra social que encara no té suficient visibilitat.

     03. Premiada

Premi de públic

Sense sostre, de Pep Garrido i Xesc Cabot

La votació popular a través de l’enllaç votpublic.terragollut.com ha atorgat aquest guardó.

    

03. Premiat 1     03. Premiat 2

Premi a la trajectòria fotogràfica a Pepe Baeza, editor de premsa especialitzat en fotografia.

Pepe Baeza (Valencia, 1955) ha sigut Fotògraf a El Periódico de Catalunya i a El Noticiero Universal (1978-1990), Editor gràfic a El Periódico de Catalunya i Redactor en cap de fotografia i edició gràfica a La Vanguardia (1990-2015). És Llicenciat en Periodisme i Doctor en Ciències de la Informació per la UAB. Profesor de Fotografia, Fotoperiodisme i Gèneres fotogràfics a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, (1989-2010) i de Reporterisme fotogràfic a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (2011-2013). Autor del llibre "Por una función crítica de la fotografía de prensa". Gustavo Gili, Barcelona 2001 i 2003 (2a. edició). Actualment, és coordinador de la secció "Imágenes" de Le Monde Diplomatique en español.

PepeBaeza

Premi a la trajectòria audiovisual a Teresa Font, muntadora de cinema

Teresa Font Guiteras, va néixer a Gallifa, Vallès Occidental. És una muntadora catalana amb una de les trajectòries més reconegudes de l’Estat. Ha treballat més de 80 films com Dolor y Gloria, Días Contados, Juana La Loca, Libertarias, Luna caliente, El Lute camina o revienta, Amantes, Fanny Pelopaja, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Bwana,  Asesinato en el comité central, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.

Ha treballat amb nombrosos directors com Vicente Aranda, Pedro Almodóvar, Imanol Uribe, Joaquim Jordà, Álex de la Iglesia, entre d’altres.

Guardonada amb el Premi Goya al millor muntatge un parell de vegades, per Días Contados i recentment per Dolor y Gloria.

Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.

De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure. La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme.

Teresa Font 001

Missió, visió i valors

Missió:

Divulgar el cinema compromès i humanitari que no es veu en els mitjans de comunicació i plataformes habituals als llocs i col·lectius on no sol arribar, especialment a pobles petits i persones amb risc d’exclusió social.

Fer conèixer arreu la comunitat dels Golluts de Ribes, coneguts com als nans de Ribes, que va ser marginada i discriminada fins a la seva desaparició per la seva aparença física.

Visió:

Creiem en el poder transformador del cinema per remoure i captivar l’ànima de les persones, per contribuir a canviar el seu punt de vista respecte els problemes del món, per empatitzar-hi i comprendre’ls, perquè creiem cada persona sí que té el poder de canviar el seu entorn immediat. Aspirem ser la espurna que engega el canvi personal.

Valors fundacionals:

Tolerància, Conscienciació social, Valors mediambientals i de muntanya, Investigació periodística o històrica, Activisme en favor dels drets humans, Diversitat de cultures i/o que incideixin en la igualtat de gènere.

Proposta de valor:

Cinema diferent, divers, amb missatges no convencionals. Dinamització i presentació de projeccions i activitats de debat i reflexió en espais singulars i socials.

TH Quadrat Cinema fotografia

Home

Imatge promocional del Transhumant Festival a la plataforma Filmin. En primer pla, el logotip de Filmin en verd i negre sobre un collage de cartells de pel·lícules clàssiques i modernes. A la part inferior hi ha el text ‘Canal en línia’ i el logotip del Transhumant Festival.

Apunta't a la nostra comunitat de Whatsapp!

WhatsApp Uneix-te!

Pròximes sessions

TRANSHUMANT FESTIVAL

Sergi López, Jordi Borràs i Sofía Moro, Premis Transhumant 2025

Transhumant-2024-cloenda-Foto_david-fajula.jpg

Transhumant-2024-cloenda-Foto_david-fajula.jpg

Read more

2 de setembre de 2025.- El Festival Transhumant de cinema ambulant, que transforma petits pobles i entorns oblidats en escenaris de cultura crítica i activisme social, celebrarà la seva nova edició del 19 de setembre a l’11 d’octubre de 2025 a més de cinquanta municipis del país. Fidel a la seva missió de portar cinema compromès a col·lectius i territoris on rarament hi arriba, el certamen atorga anualment tres premis que reconeixen la força del compromís artístic i social en la fotografia, el cinema i la comunicació.

Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons...

SEGUEIX LLEGINT

Transhumant-2024-cloenda-Foto_david-fajula.jpg

Foto de família de l'equip i jurats del Transhumant Festival 2024

Transhumant-2024-cloenda-Foto_david-fajula.jpg

Read more

El Palmarès del Transhumant Festival 2024

El dissabte 12 d’octubre de 2024 en la cloenda del festival celebrada al teatre de l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, va comptar amb la conferència del fotoperiodista Gervasio Sánchez que va rebre el premi a la trajectòria fotogràfica a l'església de Montagut, la presentació de l'exposició Retratistes de ciutat, la Prosperitat amb la fotògrafa Gemma Miralda, l'actuació del raper poeta afro banyolí Daura Mangara i l'anunci de premis amb la gala de cloenda conduïda per l'actriu i comunicadora Txé Arana. 

Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons...

SEGUEIX LLEGINT


Fem arribar el cinema social i amb valors a llocs on no arriba:
A pobles petits i a col·lectius vulnerables.

La història de l'origen del Transhumant

Es presenta el nou llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes"

La nova publicació trenca el mite dels nans de Ribes i els «humanitza»

Articles de publicacions anglosaxones del segle XIX confirmen la discriminació i rebuig que va patir aquest col·lectiu

Ribes de Freser. 29-12-21. Cent persones assisteixen amb expectació a la presentació del llibre "els misteris dels golluts o nans de Ribes" al Teatre Municipal de #RibesdeFreser que trenca el mite de la comunitat de persones que visqueren al #Ripollès fins a principis del segle XIX. Persones que van ser discriminades per la seva aparença física i la seva alçada, diminuta, i algunes desevoluparen el goll, producte de la malnutrició, condicions extremes de pobresa i aïllament social. El llibre aporta documents històrics i les primeres fotografies reals i verídiques contrastades dels anomenats nans de Ribes que es trobaven per tot el #Ripollès. El llibre es posa a la venda a la botiga del web del www.transhumant.com i aviat per diferents punts de venda del #Ripollès.
L'acte ha comptat amb la participació dels dos autors del llibre, @miquelsitjarserra i Joaquim Roqué, la conducció de la periodista Mònica Pagès i la presentació de l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L'acte s'ha realitzat seguint les mesures de prevenció de la #covid-19 amb l'organització del Trashumant festival amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Llibre ha estat editat per Miquel Sitjar i Dinamic Enginy, sota la marca Edicions TRANSHUMANT amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.  "Els misteris dels golluts o nans de Ribes", es troba a la venda en línia l'apartat botiga del web www.transhumant.com i als punts de venda de Ribes de Freser de @ita_decoracio_i_complements @pocacosa_by_sandra @lacaixetaribes
@papereriaarcada. Ben aviat a altres punts de venda en altres poblacions.

  COMPRA EL LLIBRE EN LÍNIA


Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 2
Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 8
Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 1
Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 7
Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 9
Els Misteris Dels Golluts Nans Ribes Terragollut Film Festival 5
 

 

COMPRA EN LÍNEA EL LLIBRE

COMPRA EL LLIBRE



El públic diu:

  • Marc Ramillo

    "He canviat la meva forma de veure una part del món que gràcies a les històries del festival".
  • Fàtima El Bejjaji

    "Ha canviat la mirada i projecció sobre la Vall. Vaig descobrir a Juan Tomás Avila i he conegut la realitat de Guinea Equatorial. "

  • Alba Muntades

    "He guanyat confiança, en veure la comprensió i empatia de la gent quan se'ls parla obertament i sincerament de temes encara tabú com el suïcidi."

  • Joan Bover

    "Una delícia. Assistir a una projecció de cinema reivindicatiu, a Queralbs, sabent que hi ha altres projeccions a la comarca. Orgull de país. Felicitat compartida."

  • Mercè Miró

    "El festival transmet valors, reivindica la diversitat, les minories i de les persones indefenses."

  • Ibrahima Sorry Soumah (Jurat jove 2019)

    "És la primera vegada des de que he arribat aquí, que m'he sentit tractat només com un jove, i no com un refugiat migrat." 




TRANSHUMANT FESTIVAL

És un certamen de cinema compromès per la transformació social.

"Som de muntanya. Som de terra endins. Som un festival de poble que s'estén a altres pobles i a llocs o col·lectius on la cultura no sol arribar. Obrim la mirada al món des del Pirineu."

És un projecte impulsat per Joaquim Roqué, el que ha estat director i promotor del festival des de l'any 2014 que ha mostrat obres nacionals o internacionals que tenen com a tema la conscienciació social, mediambiental, o mostren alguna forma d’activisme en favor dels drets humans i la diversitat de cultures. 

Totes elles mostrades a espectadors habituals que podrien ser els de qualsevol altre certamen.

Sovint els festivals es queden en la fase de sensibilització de públics i els premis que s’atorguen només donen certa rellevància comunicativa a obres.

Tanmateix, TRANSHUMANT fa un pas endavant per deixar la “teoria” per passar a la pràctica. El projecte té com a objectiu principal transcendir més enllà del fet cinematogràfic.

El cinema és una potent eina transformadora de consciències, d’hàbits, d’actituds... De manera immersiva i amb activitats que donen valor afegit als films; testimonis, taules de debat, cinefòrums, tallers educatius... Volem arribar també a un altre públic, a espectadors amb necessitats socials o humanitàries. Dissenyant accions per prendre distància amb la seva situació personal, que creïn empaties amb altres col·lectius o problemàtiques que els ajudaran a superar la seva pròpia situació. Amb el cinema com a instrument per fer-ho.

El TRANSHUMANT FESTIVAL té l’origen en els Golluts de Ribes, una comunitat de persones que varen ser discriminades per les seves particularitats físiques fins a la seva total desaparició a mitjan segle XX. Mesuraven menys d'1,2 mts, la majoria d'ells tenien goll, una malformació inofensiva però de mal aspecte. Científics que l’època els van descriure com a subraça. 

Continua llegint

Terra G· film festival

TERRA GOLLUT film festival

El cicle es farà a una desena de municipis de menys de 1.000 habitants L’objectiu és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual

Palmarès 2022: ‘Indestructibles’ guanya el TERRA G· en l’edició on s’hi han presentat més obres

El curt ‘Mañana volveré, d’Hugo de la Riva s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gala Espín el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘Nascentía’ El premi del públic per votació popular ha estat per ‘La voz de Thais’ de David Casals-Roma, mentre que el curt ‘La salud naufraga en la frontera sur’, ha aconseguit el Premi dels Joves 09/10/2021.- Indestructibles de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista s’ha emportat el Premi al millor Llargmetratge del Terra G· film festival 2022, a la gala de clausura que s’ha celebrat aquest vespre. El film, que narra cinc histories diferents de joves de l’Àfrica, ha estat escollit pel jurat “per dibuixar un collage sensible, emotiu i allunyat del victimisme, d'un grup de joves protagonistes d'unes vides marcades per l'esforç i la superació”. Pico Reja. La verdad que la tierra esconde ha rebut una menció especial del jurat en aquesta mateixa categoria. Es tracta de la història de la fossa comú del cementiri municipal de Sevilla, que porta el mateix nom que el film, on hi poden haver enterrats més de 2.000 represaliats franquistes. La resta de premis han estat els següents:... (...)

SEGUEIX LLEGINT

Fem arribar el cinema social i amb valors a llocs on no arriba: A pobles petits i a col·lectius vulnerables.

Novetat

Es presenta el nou llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes"

La nova publicació trenca el mite dels nans de Ribes i els «humanitza» Articles de publicacions anglosaxones del segle XIX confirmen la discriminació i rebuig que va patir aquest col·lectiu Ribes de Freser. 29-12-21. Cent persones assisteixen amb expectació a la presentació del llibre "els misteris dels golluts o nans de Ribes" al Teatre Municipal de #RibesdeFreser que trenca el mite de la comunitat de persones que visqueren al #Ripollès fins a principis del segle XIX. Persones que van ser discriminades per la seva aparença física i la seva alçada, diminuta, i algunes desevoluparen el goll, producte de la malnutrició, condicions extremes de pobresa i aïllament social. El llibre aporta documents històrics i les primeres fotografies reals i verídiques contrastades dels anomenats nans de Ribes que es trobaven per tot el #Ripollès. El llibre es posa a la venda a la botiga del web del www.transhumant.com i aviat per diferents punts de venda del #Ripollès.L'acte ha comptat amb la participació dels dos autors del llibre, @miquelsitjarserra i Joaquim Roqué, la conducció de la periodista Mònica Pagès i la presentació de l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L'acte s'ha realitzat seguint les mesures de prevenció de la #covid-19 amb l'organització del Terra G· film festival amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Llibre ha estat editat per Miquel Sitjar i Dinamic Enginy, sota la marca Edicions TERRA G· amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.  "Els misteris dels golluts o nans de Ribes", es troba a la venda en línia l'apartat botiga del web www.transhumant.com i als punts de venda de Ribes de Freser de @ita_decoracio_i_complements @pocacosa_by_sandra @lacaixetaribesi @papereriaarcada. Ben aviat a altres punts de venda en altres poblacions.  COMPRA EL LLIBRE EN LÍNIA [widgetkit id="33"]

 

COMPRA EL LLIBRE

El públic diu:

"He canviat la meva forma de veure una part del món que gràcies a les històries del festival".

"Ha canviat la mirada i projecció sobre la Vall. Vaig descobrir a Juan Tomás Avila i he conegut la realitat de Guinea Equatorial. "

"He guanyat confiança, en veure la comprensió i empatia de la gent quan se'ls parla obertament i sincerament de temes encara tabú com el suïcidi."

"Una delícia. Assistir a una projecció de cinema reivindicatiu, a Queralbs, sabent que hi ha altres projeccions a la comarca. Orgull de país. Felicitat compartida."

"El festival transmet valors, reivindica la diversitat, les minories i de les persones indefenses."

"És la primera vegada des de que he arribat aquí, que m'he sentit tractat només com un jove, i no com un refugiat migrat." 

Notícies

Cinema Transhumant del TERRA G· durà Alcarràs i Sis nits d'agost a refugis de muntanya i entorns naturals

Cinema Transhumant, és un nou projecte de cinema itinerant, compromès i amb acció social del Terra G· film festival que es realitza a l’estiu a diferents comarques pirinenques. Alcarràs es projectarà tres vegades a l’aire lliure a refugis de muntanya i entorns naturals amb sopars populars. Sis nits d’agost, film rodat al Ripollès sobre Lluís Maria Xirinacs, es projectarà en el mateix lloc on es va rodar el film, al Pla de Pegot d’Ogassa, i on també el mateix lloc on va triar morir l'activista i filòsof. L’èxit del Terra G· film festival, que s’ha estès l’any 2021 a vint-i-tres poblacions, a quaranta-vuit espais diferents, 2300 espectadors presencials i 12.500 espectadors en línia, ha fet crear un projecte nou, fent un salt endavant en dur el cinema a llocs rurals, al marge de la celebració del festival a la tardor. Un projecte amb identitat pròpia que abasta les sessions itinerants de maig al setembre: el CINEMA TRANSHUMANT. Cinema Transhumant som “traginers de films que es projecten de poble en poble“ Inspirat en la transhumància, la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors i pastures d'hivern. La transhumància implicava també un intercanvi de coneixements culturals i intercanvis entre diferents territoris allunyats geogràficament. Les sessions del TRANSHUMANT es realitzen, principalment, a l’aire lliure, són sessions d’estiu, traslladem la nostra pantalla a la fresca, les pel·lícules, tallers i activitats paral·leles a diferents municipis de la ruta tradicional de la transhumància gironina i pirinenca. A llocs i col·lectius on el cinema no sol arribar.Tal com passava quan arribava un ramat de bestiar a un poble després d’un llarg recorregut. La cultura que viatja i modifica el lloc on es mostra.L’objectiu principal és, a través dels valors que aporta el cinema en una atmosfera agradable, ser l’espurna del canvi personal, perquè des del TERRA G· creiem que amb el poder individual de cadascú, sí que es pot canviar el món més proper. Els films que es projectaran, van més enllà del catàleg del Terra G· film festival, però tots tenen en comú el missatge compromès i la transmissió de valors humans i mediambientals. Seran un total de 33 sessions en 26 espais diferents. El programa sencer es troba al web: https://www.transhumant.com/index.php/ca/programa

Llegir més

TRANSHUMANT FILMS, un pas endavant en la promoció del cinema amb ànima i en foment de la industria audiovisual

Cinema amb ànima TRANSHUMANT FILMS és una distribuïdora cinematogràfica amb base a Ribes de Freser que té com a missió fer arribar a tots racons, canals i mitjans films amb contingut social, humanitari i compromís. Sorgida del Terra G· film festival, certamen de cinema compromès i fotoperiodisme. Films com 15 horas, premiat al TERRA GOLL 2021 ja s'està distribuïnt en sales de cinema a tot l'Estat. El film s'estrenarà als Boliche cinemes de Barcelona el dia 17 de desembre, però ja s'ha projectat al Cinema Truffaut de Girona, a Amorebieta, Bilbao, San Sebastián de los Reyes, a la Mostra de Cinema de Dones i la setmana que ve els dies 7 i 9 als Cat Cinemes de Figueres.   Entre els films que es distribuiran en els pròxims mesos hi ha The year of the monkey, The Albino's trees, La guerra a Cuba, Alamarilove i Facing death with wirecutter. Fes una ullada al nou web: http://films.transhumant.com//   

‘Encara hi ha algú al bosc’ i ‘Non dago Mikel’ guanyen el Terra G· film festival, en una edició que ha arribat a una trentena de municipis

El curt iraní ‘The whimper and the existence’ s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gemma Miralda el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘The sacred and the real’ El premi del públic per votació popular també va tenir dos guanyadors: ‘Des-nudos’, de Diana Casellas i Txell Esteve, i ‘February’, de Brahim Bican13/10/2021.- Encara hi ha algú al bosc, de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella, i Non dago Mikel, d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas, es van alçar amb el Premi TERRA G· al Millor Llargmetratge, en la clausura del festival que es va fer ahir a la tarda al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El jurat va decidir que el premi fos compartit i va destacar l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col·lectius invisibilitzats. El millor curtmetratge va ser pel film iranià, The whimper and the existence de Hossein Allahyari, i el millor reportatge de fotoperiodisme va ser per Gemma Miralda i el seu treball sobre els moviments transhumants del Pirineu, The sacred and the real. Pel Terra G· film festival hi ha passat 1.750 espectadors presencials i 9.000 espectadors en línia, a través del canal al Filmin.cat, unes xifres que conclouen una molt bona edició.

Llegir més

Joaquim Roqué explica els programes de Cinema d'Acció Social del Terra G· film festival

Ripoll, 5 de maig de 2021. El programa de televisió El Magazín de Televisió del Ripollès entrevista al director del Terra G· film festival, Joaquim Roqué, que explica els diferents programes de Cinema d'Acció Social intinerants amb el que el certamen realitzarà sessions aquesta primavera i estiu sobre temes socials atemporals com el racisme, la violència de gènere i la salut mental, i que s'allargaran durant tot l'any, a banda de les novetats cinematogràfiques del festival. El certamen a competició ja va obrir convocatòria al mes de febrer i es realitzarà del 24 de setembre al 12 d'octubre d'enguany.

Programa en vídeo Terra G· film festival. Edició 2021

Terra G· film festival

És un certamen de cinema compromès per la transformació social. "Som de muntanya. Som de terra endins. Som un festival de poble que s'estén a altres pobles i a llocs o col·lectius on la cultura no sol arribar. Obrim la mirada al món des del Pirineu." És un projecte impulsat per Joaquim Roqué, el que va ser el director i promotor intelectual durant 6 edicions del  Festival Gollut que ha mostrat obres nacionals o internacionals que tenen com a tema la conscienciació social, mediambiental, o mostren alguna forma d’activisme en favor dels drets humans i la diversitat de cultures.  Totes elles mostrades a espectadors habituals que podrien ser els de qualsevol altre certamen. Sovint els festivals es queden en la fase de sensibilització de públics i els premis que s’atorguen només donen certa rellevància comunicativa a obres. Tanmateix, Terra G· film festival fa un pas endavant per deixar la “teoria” per passar a la pràctica. El projecte té com a objectiu principal transcendir més enllà del fet cinematogràfic. El cinema és una potent eina transformadora de consciències, d’hàbits, d’actituds... De manera immersiva i amb activitats que donen valor afegit als films; testimonis, taules de debat, cinefòrums, tallers educatius... Volem arribar també a un altre públic, a espectadors amb necessitats socials o humanitàries. Dissenyant accions per prendre distància amb la seva situació personal, que creïn empaties amb altres col·lectius o problemàtiques que els ajudaran a superar la seva pròpia situació. Amb el cinema com instrument per fer-ho. Terra G· film festival té l’origen en els Golluts de Ribes, una comunitat de persones que varen ser discriminades per les seves particularitats físiques fins a la seva total desaparició a mitjan segle XX. Mesuraven menys de 1,2 mts, la majoria d'ells tenien goll, una malformació inofensiva però de mal aspecte. Científics que l’època els van descriure com a subraça. El fet d'anomenar al certamen Gollut pretén ser un reconeixement públic cap a ells.

Continua llegint

Programa 6è Festival·G 2019

 PRÒXIMES SESSIONS

[widgetkit id="6" name="Programació detallada secció 2019"]


Cartell 6e Festival·G web

Salutació del director del Festival·G

Aquesta 6à edició del Festival·G es fa un gran pas endavant en el certamen, que fins ara ha mostrat films amb vocació social i humanitària als espectadors habituals que podrien ser els de qualsevol altre festival. Els festivals de cinema es queden sovint en la fase de sensibilització, i els seus premis atorguen certa rellevància comunicativa a les obres, i fins aquí es queden.

Tanmateix, enguany, el Gollut deixa la “teoria” per passar a la pràctica. És l’edició més inclusiva, que transcendeix més enllà del fet cinematogràfic i posa granets de sorra en la inclusió de persones en risc d’exclusió social; sessions per a col·lectius especials, s’integren persones amb discapacitat mental als jurats, fomentem la concòrdia entre cultures i religions, creant el nou Premi G· de la Concòrdia, que s’entregarà a una obra que faci valdre el millor dels éssers humans, així com la diversitat i la tolerància, també convidem a joves migrats i joves estudiants a una taula rodona sobre la migració cap a Europa de menors no acompanyats, uns explicaran als altres les seves experiències, i junts, formaran part del Jurat del Premi G· dels joves. Aquestes accions i moltes d’altres contribueixen al diàleg constructiu del qual el Festival·G ja comença a ser-ne un referent.

Esperem més de 2000 espectadors en 61 sessions. La Vall de Ribes obrirà els seus braços i serà una terra d’acollida a visitants. El 6è Gollut serà el més gran i extens en activitats realitzat fins al moment. Les activitats de l’OFF Gollut són per tota mena de públics, valoren els recursos turístics, el patrimoni històric material i immaterial, i els valors mediambientals de la Vall de Ribes.

Som de muntanya. Som de terra endins. Som un festival de poble que s’ha estès a d’altres pobles. Obrim la mirada al món des d’aquí. 

Tot això, no només ho fem a la Vall de Ribes i al Ripollès, sinó que ho fem en petites poblacions rurals. Perquè sí, perquè tenim dret també a l’oferta cultural de 1r ordre. Per això el duem a Barcelona, a altres cineclubs de Girona i internacionalitzem la Vall de Ribes als casals catalans de Zuric i Basilea, Suïssa.

Al Gollut practiquem la concòrdia en el nostre entorn proper per canviar el món, encara que sigui una mica. Amb tan sols amb una miqueta ens conformem. Si ho aconseguim només amb una persona… La feina que fem tots i totes els que formem part d’aquest gran equip ja haurà valgut la pena. 

Gràcies a tots per formar-ne part. Veniu i participeu. Estarem contents de compartir-ho amb vosaltres. 

Joaquim Roqué
Director del Festival·G

 

 

 

 


 PROGRAMACIONS JA REALITZADES

[widgetkit id="23"]

Los golluts o nans de Ribes

El polític, advocat, periodista, ‘científic’ i ‘turista inquiet’ Miquel de Morayta, va descobrir al seu pas per la Vall de Ribes l’existència d’una comunitat de ‘nans’ que vivien plegats a prop del castell de Sant Pere. Va ser el 1886 quan de Morayta es va apropar a la Vila de Munt i va trobar cabanes on vivien aquests personatges reals. Es caracteritzaven per una petita alçada, viure aïllats de la resta dels veïns i per tenir desenvolupat un goll. 

Morayta va enviar un escrit a El Globo titulat “Los enanos de Ribas”, explicant la seva troballa a la Vall de Ribes, fins i tot va arribar a considerar la possibilitat que es tractés d’una nova espècie, cosa que no va caure gaire bé en l’Espanya pretesament unitària de l’època.

La seva publicació va provocar un rebombori a l'època, nombrosos cièntifics i antropòlegs van venir a Ribes de Freser per estudiar-los i es van realitzar moltes publicacions a l'època per diferents entitats del món. A causa d'aquesta exposició, els Golluts van ser forçats a abandonar les seves terres, cases i varen ser discriminats i alguns d'ells exterminats fins a la seva desaparició a mitjans del segle XX.

"Imatges i records Ribes de Freser" ( 1995 p.18)

“Imatges i records Ribes de Freser” ( 1995 p.18)

Ramon Ferrerons Ruiz "Annal 1993-94" (1995, p91)

Ramon Ferrerons Ruiz “Annal 1993-94” (1995, p91)

Golluda llibre els misteris dels golluts o nans de ribes

Fotografia realitzada per David MacRitchie, l'any 1894. Publicat al llibre "Els misteris dels nans o golluts de Ribes" (2021) de Miquel Sitjar i Joaquim Roqué

  COMPRA EL LLIBRE EN LÍNIA

En el següents enllaços trobareu explicacions dels Golluts de Ribes en els mitjans de comunicació:

FaLang translation system by Faboba