31.10.26 El llenguatge oblidat / La luz que nos guía / L’últim arròs / Una corda lligada a l'espai a Isòvol
Curtmetratge
Les darreres fareres rendeixen un homenatge íntim a la vida al far i reflexionen sobre la feina que ha definit les seves vides. No és només el seu ofici allò que desapareix… Un rèquiem col·lectiu, reposat, per una forma de vida que s'extingeix.
Després de cinquanta-tres anys al capdavant d'un restaurant de muntanya al Collsacabra (Osona), la Montserrat, la Maria i la Pilar s'acomiaden, diu que les fan fora “Perquè ja som viejas...”.
Aquest és un document etnogràfic i cultural que mostra una manera de fer i ser que passa a ser història. L'últim servei al restaurant de Cabrera abans del seu relleu generacional. L'últim arròs.
-
6 min
-
VOSC
-
Sps (Subtítols Per A Persones Sordes)
En Josep i la Montserrat són els campaners de la Parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana (Gurb). La seva dedicació reflecteix l’amor que senten pel seu ofici i l’esforç per preservar el llenguatge de les campanes com a part vital de la identitat del seu veïnat.
Llargmetratge
Antigament, el so de les campanes era omnipresent i constituïa un dels elements més importants del paisatge sonor dels nostres pobles. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la gent identificava i entenia.
L’aparició de nous mitjans de comunicació, però, va relegar les campanes a un paper molt secundari en la transmissió de la informació. Per evitar que tot aquest patrimoni, tant material com immaterial, s’oblidi neix l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas Llorenç Llongarriu.
Una iniciativa que busca preservar i recuperar aquest patrimoni.
Descripció de l'esdeveniment
Informació de l'entrada